Ha arribat l’hora d’arrencar

Gran i esperada notícia la signatura del Pacte per les Infraestructures entre el Govern de la Generalitat i diversos alcaldes del Camp de Tarragona fa uns dies. És un gran pas per al Camp de Tarragona, com també ho és el projecte de convertir-se en Regió del Coneixement, reactivat d’un temps cap aquí.

El Camp de Tarragona, convertit per a molts en la segona àrea metropolitana de Catalunya, presenta dèficits evidents, amb les resultants conseqüències econòmiques i socials. El tracte poc favorable de les Administracions Central i Autonòmica ha agreujat el seu endarreriment en la planificació i planejament territorial, i ha comportat la manca d’un sistema d’infraestructures plantejat en termes del Camp de Tarragona com a visió integrada, no dimensionat respecte a la grandària econòmica del territori. En definitiva, amb un paper secundari respecte a d’altres àrees metropolitanes.

No negarem, arribats a aquest punt, que les infraestructures ferroviàries que fa dècades que es reclamen des del nostre territori són indispensables i que el Pacte obre una oportunitat de millora i transformació de la connectivitat del territori. Ara bé, considero, humilment, que l’anomenada proposta comuna no és representativa de tot el Camp i deixa en segon terme el transport de mercaderies.

No vull ser jo una veu discordant, tot i que crec que és una llàstima que Constantí, com també d’altres indrets, amb un territori trinxat per infraestructures com l’AP-7, l’A-27 i darrerament la línia de l’AVE, que compta amb un dels polígons industrials més grans de Catalunya i una bona part de les instal·lacions que conformen l’aeroport de Tarragona no hi hagi pogut dir la seva.

Sembla ser que al Camp de Tarragona, per fi, anirà en una mateixa i única direcció. Desitjo que sigui a fi de bé, per tothom i amb tothom. Ara ha arribat l’hora d’arrencar.